Jordi Dausà, Cassà de la
Selva, 1977. Llicenciat en humanitats i mestre, ha publicat les novel·les Els Fak Eh, La caixa de joies, Manual de
supervivència (premi Montflorit 2010) i El
gat de Schrödinger. És d'aquesta última novel·la que ens ocupem aquí, així
com de la manera com l'autor entén la literatura. El text que aquí presentem és
el resultat d'una entrevista en la qual ens ha parlat de literatura, New Age,
la seva passió per Lloret de mar i, és clar, d'El gat de Schrödinger.
«Vaig començar a escriure gràcies a Cuatro
amigos, de Trueba». Amb aquestes paraules Jordi Dausà ens dóna una idea
cabal de la manera com ha entès i de com entén la literatura. «De seguida em
vaig identificar amb aquest estil desesperançat, nostàlgic i agredolç». El de
cassà no busca narracions impostades, poc versemblants però molt reflexives. No
pretén fer un exercici de gimnàstica davant el mirall. En contra de gairebé
totes les receptes benpensants de com ha de fer-se la literatura, Dausà,
contundent, deixa anar que «no vull transmetre idees, ni reflexions, ni tan sols
sentiments».
Amb aquest aire anàrquic,
despreocupat i sincer, Dausà sembla viure més enllà del bé i del mal del mundillo literari, extemporani de les
carregoses enveges, dels histrionismes en les entrevistes i, sobretot, de l'endèmica
competència per l'escalada cap a les primeres línies de combat de la cultureta.
La pulsió que el porta a enfrontar-se al paper no és la sagrada inspiració, no
és l'èxtasi d'aquell que es creu tocat per la mà dels déus. No busca tampoc la
redempció personal, la purgació a través de la salvífica escriptura. Afirma que
ni tant sols ho passa malament: l'escriptura, pel cassanenc, no és un procés tortuós,
torturat, terminal.
[Article públicat originalment al blog De cine i lletres. Cliqueu-hi per seguir llegint]
A més, nou book trailer d'El gat de Schrödinger.
