L'emprenedoria és corejada acríticament i celebrada transversalment per
multinacionals, institucions, associacions culturals i gent a l'atur. L'emprenedoria
esdevé música de les esferes que la gent escolta amb la colpidora esperança de
veure's transformats de granotes en prínceps. Un te la sensació d'estar veient Rashomon i que totes les versions siguin
iguals: potser perquè, com deia Gombrowicz, la repetició crea mitologia.
D'aquesta manera, plantejat
a mig camí entre l'ètica protestant i el wishful
thinking d'arrel autoajudesca, el discurs de l'emprenedoria ha aconseguit
una inversió orwelliana del llenguatge: ja no tenim aturats sinó «buscadors de
feina», empresaris de si mateixos que no han quedat fora de la roda productiva,
sinó que estan «invertint» en el seu futur. «L'emprenedoria us farà lliures»,
titulen, i demanen que com Demòstenes ens anem posant pedres a la boca fins que
aprenem a parlar el llenguatge del capital.
[Article pubicat originalment a Núvol. Cliqueu-hi per seguir llegint]
No hay comentarios:
Publicar un comentario